lunes, 26 de septiembre de 2011
Estrelles.
- En el cel hi ha una estrella que brilla més que les altres, que és molt més gran, només puc veure-la a ella.
- Agafa-la i no la deixis anar mai.
- És impossible, ella no em pot veure, i soc davant seu tot el temps.
- Ella et veurà, només has de volar.
- És molt fàcil dir-ho.
- Fer-ho també.
viernes, 16 de septiembre de 2011
Esto es... el mundo.
Erase una vez... un grupo de avariciosos y enfermos de codicia, usaron el miedo para arrancarnos de la naturaleza y meter a los sencillos en ciudades para ser esclavizados de por vida. Hay que liberarse de la rueda trabajo-consumo y volver a la naturaleza... Suena simple, ¿verdad?, la felicidad también lo es.
jueves, 15 de septiembre de 2011
This world is rotten.
Hi ha moments que desitjaria no haver nascut en aquest món...
Realment val la pena viure així?
Viure en una societat consumista? Viure on l'únic que té valor, malauradament, són els diners? Val la pena viure en un món hipòcrita? En un món egoista? En un món on tothom vol més, més, més i més? On només és mira per els propis interessos? On es maltracten animals? On s'omple el cel de antenes? On cada vegada es té menys en compte les persones, els animals, la vegetació, bé, la Terra en general? En un món sense llibertats, sense dret a poder parlar i ser escoltat? On et fan creure que vius de puta mare? Viure en un món ple de mentides, enganys i violència? On et tenen lligat de mans i peus? On no pots fer res? On les grans empreses i els bancs o controlen tot i tenen privilegis? On la televisió cada vegada és més sensacionalista, on cada vegada és més brossa? On la religió té més pes i més diners del que un s'espera? On passen desgràcies cada dia? On moren milions de persones de fam? On no existeix la paraula justícia? On hi han guerres estúpides? On et fan creure que pots votar i que tu decideixes? On pots somniar però no volar perquè et tallen les ales? Qui diu que l'ésser humà és espècie intel·ligent? Si l'humà en potència és qui destrossa el qui li ha donat la vida...
On queden les paraules democràcia i igualtat?
I la paraula llibertat?
I sense anar més lluny, on queda la paraula humanitat?
Realment val la pena viure així?
Viure en una societat consumista? Viure on l'únic que té valor, malauradament, són els diners? Val la pena viure en un món hipòcrita? En un món egoista? En un món on tothom vol més, més, més i més? On només és mira per els propis interessos? On es maltracten animals? On s'omple el cel de antenes? On cada vegada es té menys en compte les persones, els animals, la vegetació, bé, la Terra en general? En un món sense llibertats, sense dret a poder parlar i ser escoltat? On et fan creure que vius de puta mare? Viure en un món ple de mentides, enganys i violència? On et tenen lligat de mans i peus? On no pots fer res? On les grans empreses i els bancs o controlen tot i tenen privilegis? On la televisió cada vegada és més sensacionalista, on cada vegada és més brossa? On la religió té més pes i més diners del que un s'espera? On passen desgràcies cada dia? On moren milions de persones de fam? On no existeix la paraula justícia? On hi han guerres estúpides? On et fan creure que pots votar i que tu decideixes? On pots somniar però no volar perquè et tallen les ales? Qui diu que l'ésser humà és espècie intel·ligent? Si l'humà en potència és qui destrossa el qui li ha donat la vida...
On queden les paraules democràcia i igualtat?
I la paraula llibertat?
I sense anar més lluny, on queda la paraula humanitat?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


