viernes, 31 de diciembre de 2010

2010


Un nou any s'acava i comença un altre.
El 2010 ha sigut un any per recordar.
Ple de somriures, algún que altre plor, de despedir-me d'alguns amics, de conèixer de nous...
M'agradaria donar les gràcies a tots aquells que han estat en els bons i mals moments durant aquest any, que han estat en totes: exemple: Poyo.
Donar les gràcies a la Clàudia, encara que aquest any no ens em vist tant com altres, per dir-ho així, seguim igual de sempre, la meva millor amiga, t'estimo! I la seva germana l'Helena, tenim molta història, encara que no ens veiem mai, sempre estaré aquí.
La gent de la meva antiga classe, per fer del viatge a Amsterdam inulvidable, i estar aguantant-me tot un any i aquest a les hores del pati, destaco a: Anna, Natalia, Mònica C, Mònica L, Núria. I sobretot destaco a la Karen, gràcies de tot cor, per escoltar-me, per pasar-nos hores del pati parlant d'amors, de problemes... pff... us trobo molt a faltar a la classe!
Gràcies a la nova classe, que m'encanta, per obrir-me els braços i deixar entrar.
Cristina, persona que ens coneixem desde petites, que ara ens em tornat a retrobar i m'encanta :) gràcies per tants moments els divendres, gràcies per riure amb mi.
La gent de corbera, alguns els he conegut aquest any com la Laura, la Rossanna... que fàcilment els hi he agafat carinyo. Però sobretot a la June, que ens coneixem desde fa... 3o 4 anys crec o més i tot! Que aquest any ens em vist molt més, m'alegro i espero que no perdem mai aquesta amistat que tenim. La Neva, no le vist gaire, però li tinc un carinyo gegantí!
Donar les gràcies a una persona que ha estat amb mi en molts dels bons i mals moments d'aquest any, que la trobo a faltar moltissim a la classe, que portem tota la vida juntes i seguim, per tantes parides, per tants somriures, per tants problemes resolts, per tot el temps que em passat juntes... gràcies Mònica.
Gràcies Anna (de vilafranca :P), per aquest any que em passat molts bons moments, encara que no m'agrada que ens aguessim vist en aquelles condicions, però realment, gràcies per tenir sempre un somriure, m'encanta que aquest any ens haguem vist tantes vegades, t'estimo!
Judit, gràcies per ajudar-me a classe en tot moment, per fer-nos amigues en pocs dies, perquè ets una persona que encara no sé gaire de tu, però vull que la nostra amistat creixi i que no canvii mai, perquè és una gran persona.
Alba, Marta i Anna, gràcies per tantes parides, per riure tant...
La gent de Beseit, pff... amb alguns ens coneixem desde sempre, d'altres en son noubinguts, però gràcies per fer que tots els estius siguin perfectes, inolvidables. Sobretot a la Júlia, que l'estimo moltissim i és el meu somriure, a la Laura, per tants anys d'amistat que no la vull canviar mai, a l'Esther, com la meva germana, desde sempre ens coneixem i espero seguir igual, a l'Anna, mil gràcies per tantes parides, a la Mar i l'Uri, una parelleta ven maca, on durant aquests ultims dos estius, ens em fet inseprabales i que m'encanteu, al Marc, increible, esbojarrat, m'encanta com és i que no canvii mai, a l'Eric, tants problemes as portat aquest estiu, però tany carinyo li tinc... m'alegro que la nostra amistat torni a nèixer després d'un any casi sense parlar-nos... la Cira, tot i els seus problemes que no s'acaven mai és una gran persona, i a tots els altres, gràcies per aconseguir que l'estiu sigui perfecte!

Gràcies a tots els que he dit, als que m'he deixa't i a tots els que porto al cor, a la familia i als amics que son comla meva familia... gràcies per fer d'un 2010 perfecte!
BON ANY NOU! :)

martes, 28 de diciembre de 2010

Deja que la flor que te pertenece solo a ti te florezca.



A pesar de las innumerables personas en este mundo, te encontraras solo un "alguien" especial. Incluso cuando tu no lo sepas, tu corazón lo sabrá. Así que cuando lo encuentres por favor, ten fe y no dudes.
Deja que la flor que te pertenece solo a ti te florezca.
Vuestros recuerdos continuaran hasta la eternedida. Otra vez comenzando desde zero, sin miedo. Pronto, estarás volando a través de esas nubes para ir allí, dónde esté ÉL.
Porque:
      Su olor,
             Ojos,
                 Cabello,
                         Piel,
                           Calor,
                                Voz...
                                 Todos y cada uno de ellos
                                 están ardiendo en tu memòria.
Pero, ya has tomado tu decisión, pero sabias que tu...
¿Te cegaríaas?
¿Arrastrarías tus pies?
                                     No lo sé con certeza....
Pero las cosas acabaron de este modo.

La rutina de cada día está acabada.


No sé si estamos destinados desde el comienzo o si nosotros hacemos nuestro destino con nuestras elecciones... pero quizá la respuesta para esa pregunta no sea tan importante.
Lo que realmente importa es que estamos vivos...
AHORA... AQUÍ....
Mirando al cielo con los ojos abiertos...
Sentir un poco de miedo hacia los dias desconocidos y apoyarse en la calidez de las personas que están de nuestra parte...
sólo así...
Ahora , puedo moverme hacia delante.
Estar feliz y triste.
Conocer nueva gente y decir adiós a otras.
Olvidar y recordar...
Y amar a otra persona profundamente...
Como el transcurso de días y lunas...
Días cuando tu corazón está demasiado lleno y noches cuando no puedes parar de llorar...
Ese es el tiempo, el momento de irnos... bien lejos...
SE FELIZ.