Ser mileurista s’ha convertit en un privilegi. L’atur al 20%, el juvenil superant el 40%. Tanquen quiròfans mentre els lloguen a mútues privades. Anys dient-nos que anem d’urgències al CAP per no colapsar els hospitals, i ara tanquen les urgències. Barracons i centenars de mestres interins. Contractes temporals generalitzats. Milers de persones vivint al carrer, remenant les escombraries per posar-se quelcom a la boca. Decrets i reformes que empitjoren la situació. Telefònica presentant EROs de milers de treballadors mentre augmenta beneficis amb una xarxa de telecomunicacions que l’estat li va regalar. Desnonaments cada dia per la força mentre bancs i caixes acumulen desenes de milers de pisos buits per mantenir-ne els preus artificialment inflats. Agències de qualificació del deute que tenen per accionistes empreses financeres que fan negoci dels rescats. Grècia segrestada, Portugal vota un nou Parlament on els principals candidats accepten, amb el cap cot, les imposicions de privatitzacions massives dictades per Merkel, l’FMI i el Banc Mundial. Violència estructural. El FROB es ventila milers de milions d’euros. L’estat nacionalitza els actius tòxics i les pèrdues del sector financer i torna a privatitzar les entitats. Socialització de les pèrdues, privatització dels beneficis. Precarietat. Fi del subsidi d’atur de llarga durada. Supressió d’impostos a les grans fortunes. Milers de families atrinxerades en minúsculs habitatges sense cap ingrés. Despesperació. Violència. Por. Inseguretat. Pànic. Miseria sembrada, ràbia acumulada que ha explotat als carrers.
La força pública és aquí per garantir l’ordre, l’ordre establert. La violència estructural. El sistema. El dret, que no la justícia. La democràcia. La democràcia cuirassada, formalista i pervertida. Institucions sagrades en boca d’ultracatòlics que només s’obliden de Déu quan van de putes. Violència. Molta violència cada dia des de fa anys. La violència que només genera violència, la violència estructural.
Barcelona, 15 de juny de 2011.
